El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida social.

 

En la forma en que està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. De forma esquemàtica el temps el podem abordar des de tres nivells: el nivell macro (de la societat), el nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la composen) i el nivell micro (de la persona).

 

Els nous usos del temps impliquen una transformació de l’organització social del temps per tal de satisfer les necessitats de la gestió temporal de la vida quotidiana, que les persones puguin gaudir d’un temps de qualitat, millorar el benestar social i assolir una major igualtat de gènere. Molt en particular, la bona gestió del temps té una incidència determinant en l'assoliment d'una més gran qualitat educativa i en la millora de les pràctiques culturals. Això requereix l’esforç de comunicació per part de l’administració i entitats de gran impacte a la societat  (televisió, transport, etc.) i a la vegada d’un esforç de comprensió per part de la ciutadania que han d’interpretar els senyals adaptant-se als canvis de la societat.

 

Les persones necessiten potenciar la seva habilitat de gestió racional del temps per contribuir a una millor qualitat, explotant al màxim les capacitats de conciliació en terme més ampli, és a dir el que fa referència al temps de família, d’oci, d’esport, de lleure, de formació, de cura, de salut, de descans i de servei a la societat.

 

Els estudis realitzats en els darrers anys demostren que l’augment de flexibilitat pot contribuir a un increment de la satisfacció de les persones que hi treballen. Però semblen minoritàries i insuficients per al canvi necessari. La compactació de l'horari no pot ser moneda de canvi d'activitats que requereixen calma i serenitat. Per exemple, el temps de cura o el de deliberació no és accelerable. 

 

El canvi de paradigma, tenint en compte el temps com a factor sistèmic, requereix per tant d’unes decisions en el nivell macro, que fan referència a l’organització general de calendaris i horaris de la vida quotidiana. Cal tenir en en compte que el canvi es projecta amb processos de política pública. 

 

Aquest nou paradigma en els usos del temps és especialment crític en el context català ja que els horaris actuals són una anomalia generada pel model de "desarrollo" franquista.

  • Negro del icono de Blogger
  • Negro del icono de YouTube
  • Icono negro LinkedIn
  • Negro Twitter Icono
  • Negro Facebook Icono

L'informem que aquesta pàgina utilitza cookies. No obstant, les nostres cookies no recullen dades personals. Si vol més informació, consulti aquí